Art i Aigua III: El que va portar l’aigua a l’aixeta

Un viatge per les infraestructures i tecnologies que van propiciar la revolució de l’aigua i el seu reflex al món de l’art.

Il·lustració del motor compost McIntosh i Seymour, que mostra les seves complexes parts mecàniques, com ara una roda gran, pistons i bielles. Disseny industrial de finals del segle XIX o principis del XX.
Gravat d'una màquina de vapor (1883) per Robert Henry Thurston

Infraestructures i avenços científics i tecnològics van comportar una revolució en la relació de la ciutadania amb l’aigua en termes de benestar i salut. Noves formes de captació, bombament, canalització i tractament de l’aigua ho van fer possible. Anem a veure-ho.

Pou (extracció)

El desenvolupament de noves tècniques d’extracció com ara el bombeig per força de vapor i, posteriorment, l’energia elèctrica van facilitar la captació de l’aigua dels aqüífers del subsòl. Això va ser un element transformador que va marcar un abans i un després a la vida urbana.

Un gran grup dhomes vestits duniforme i de civil sasseuen en diverses files, posant per a una foto davant duna nau industrial alta i cilíndrica. El cel és clar i lentorn sembla ser a laire lliure.
Pou de la Central de SGAB. (Gener 1936)

A través d´aquesta fotografia podem revestir la història del subministrament d´aigua de Barcelona d´un rostre humà. Casaques i gorres de plat van caracteritzar els uniformes dels treballadors de la SGAB durant llargues dècades.

 

Generador

Gràcies a generadors moderns com aquest es va poder convertir la força del vapor que es produïa a les calderes en electricitat, necessària per al bombeig de l’aigua dels pous.

Una imatge en tons sèpia dun home gran assegut en una cadira, mirant una gran roda situada davant seu. Sembla pensatiu, amb la mà recolzada al volant. El fons és borrós i la fotografia té un marc vintage.
Self-Portrait with a Recent Invention (c. 1854) per William Constable

William Constable (1783-1861) es mostra a si mateix en aquest daguerreotip, en el que presenta el seu últim invent per regular la força del vapor. La seva peculiar posició de perfil, tapant part de la màquina, denota una reivindicació d’orgull com a creador d’aquesta.

Bomba d'elevació d'aigua

Les bombes d’elevació van ser indispensables per impulsar i distribuir l’aigua per tota la xarxa, especialment cap als punts elevats on només amb la força de la gravetat no arribava per si mateixa.

Una il·lustració dèpoca representa un motor de bombeig centrífug dins duna gran nau industrial. Les persones amb roba dèpoca observen la màquina, que està llançant aigua a laire. Les bigues arquejades suporten lestructura superior.
Gravat d'una bomba d'aigua (c. 1865)

En aquest gravat d’època s´aprecia una bomba que alimenta una font en una exposició industrial, típica de l´última meitat del segle XIX. En aquesta es reivindica la bomba com una innovació.

El gust pels avenços científics i tecnològics es convertí en una nova forma d’oci per a la refinada burgesia.

Dipòsit elevat (Torreó)

Des de dipòsits elevats com la Torre de les Aigües de Dos Rius, al Tibidabo (Barcelona), l’aigua baixava per la força de la gravetat fins a les llars, garantint així la pressió necessària.

Una pintura vibrant representa el paisatge del Tibidabo, amb la torre de l'aigua al fons i l'atracció de l'avió a hèlix en un primer pla. Davant hi ha arbres i l'entrada al parc, mentre que el cel està ple de núvols dinàmics. La peça és rica en textura i color.
Tibidabo (2020) per Ernest Descals

La Torre de Dos Rius apareix a la col·lecció pictòrica “Lugares de Barcelona” (2020) d’Ernest Descals, on l’artista hi reflexa els atractius més singulars de la ciutat comtal. 

Tubs

Per portar l’aigua a les llars va ser necessari la construcció de kilòmetres de xarxa usant materials resistents i duradors. Dins dels tubs “Bonna” com el de la imatge, d’acer revestit de formigó armat, transcorre bona part de la història de l’aigua de Barcelona.

Una gran escultura circular vermella amb una decoració de papallona a la part superior es troba en un parc envoltat darbres. El cel està ennuvolat. Lescultura es troba en una zona pavimentada amb vegetació propera.
Escultura Papallona (1987) per Paulí Collado

L’escultura de Paulí Collado s’erigeix sobre la plaça Josep Tarradellas de Cornellà. Una papallona d’acer forjat, tècnica especialitat de l’artista, reposa sobre un tub de canalització d’aigua de grans dimensions.

El tub Bonna fou dipositat de forma commemorativa al mateix lloc on hi va ser la fàbrica que li donà el nom, demolida el 1979. Així, aquest gran tub esdevé alhora obra d’art i lloc de memòria.

Control de qualitat

El control de qualitat va ser determinant per l’eliminació de les impureses que durant segles havien transmès malalties a través de l’aigua. L’anàlisi constant de mostres va permetre teixir una xarxa higienitzada, lliure d’agents infecciosos.

Louis Pasteur examina un líquid clar en un matràs en un laboratori poc il·luminat ple de diverses ampolles de vidre, llibres i equip científic.
Louis Pasteur (1885) per Albert Edelfelt

Albert Edelfelt, amb un estil influenciat per l’impressionisme, representa a Louis Pasteur al seu laboratori del carrer Ulm (París). L’escena evoca la grandesa de Pasteur i del coneixement científic.

Gràcies a avenços en biociència com els de Pasteur, a finals del XIX es refutà la teoria dels miasmes com a origen de les epidèmies infeccioses i es focalitzà en els microorganismes.

Manteniment

Quadres d’eines complets com aquest permetien la correcta realització de les tasques de manteniment de les màquines i les calderes. El manteniment diari ha estat clau per al bon funcionament de la xarxa que porta l’aigua a casa nostra.

Un home amb una camisa sense mànigues opera una maquinària, fent girar una gran roda amb una clau anglesa. Lentorn industrial inclou tubs i engranatges metàl·lics, cosa que suggereix un entorn de treball de fàbrica o mecànic. La imatge és en blanc i negre.
[Steamfitter, or Mechanic and Steam Pump] (negatiu 1921; imprimir més tard) per Lewis W. Hine The J. Paul Getty Museum

El fotògraf nord-americà Lewis W. Hine presenta amb aquesta imatge de 1921 una fusió entre la fotografia sociològica i l’art. Es tracta d’una peça fotogràfica amb voluntat documental sobre la classe obrera industrial, però amb una innegable intenció artística.

Exposicions relacionades