Art i Aigua III: El que va portar l’aigua a l’aixeta
Un viatge per les infraestructures i tecnologies que van propiciar la revolució de l’aigua i el seu reflex al món de l’art.
Infraestructures i avenços científics i tecnològics van comportar una revolució en la relació de la ciutadania amb l’aigua en termes de benestar i salut. Noves formes de captació, bombament, canalització i tractament de l’aigua ho van fer possible. Anem a veure-ho.
Pou (extracció)
El desenvolupament de noves tècniques d’extracció com ara el bombeig per força de vapor i, posteriorment, l’energia elèctrica van facilitar la captació de l’aigua dels aqüífers del subsòl. Això va ser un element transformador que va marcar un abans i un després a la vida urbana.
A través d´aquesta fotografia podem revestir la història del subministrament d´aigua de Barcelona d´un rostre humà. Casaques i gorres de plat van caracteritzar els uniformes dels treballadors de la SGAB durant llargues dècades.
Generador
Gràcies a generadors moderns com aquest es va poder convertir la força del vapor que es produïa a les calderes en electricitat, necessària per al bombeig de l’aigua dels pous.
William Constable (1783-1861) es mostra a si mateix en aquest daguerreotip, en el que presenta el seu últim invent per regular la força del vapor. La seva peculiar posició de perfil, tapant part de la màquina, denota una reivindicació d’orgull com a creador d’aquesta.
Bomba d'elevació d'aigua
Les bombes d’elevació van ser indispensables per impulsar i distribuir l’aigua per tota la xarxa, especialment cap als punts elevats on només amb la força de la gravetat no arribava per si mateixa.
En aquest gravat d’època s´aprecia una bomba que alimenta una font en una exposició industrial, típica de l´última meitat del segle XIX. En aquesta es reivindica la bomba com una innovació.
El gust pels avenços científics i tecnològics es convertí en una nova forma d’oci per a la refinada burgesia.
Dipòsit elevat (Torreó)
Des de dipòsits elevats com la Torre de les Aigües de Dos Rius, al Tibidabo (Barcelona), l’aigua baixava per la força de la gravetat fins a les llars, garantint així la pressió necessària.
La Torre de Dos Rius apareix a la col·lecció pictòrica “Lugares de Barcelona” (2020) d’Ernest Descals, on l’artista hi reflexa els atractius més singulars de la ciutat comtal.
Tubs
Per portar l’aigua a les llars va ser necessari la construcció de kilòmetres de xarxa usant materials resistents i duradors. Dins dels tubs “Bonna” com el de la imatge, d’acer revestit de formigó armat, transcorre bona part de la història de l’aigua de Barcelona.
L’escultura de Paulí Collado s’erigeix sobre la plaça Josep Tarradellas de Cornellà. Una papallona d’acer forjat, tècnica especialitat de l’artista, reposa sobre un tub de canalització d’aigua de grans dimensions.
El tub Bonna fou dipositat de forma commemorativa al mateix lloc on hi va ser la fàbrica que li donà el nom, demolida el 1979. Així, aquest gran tub esdevé alhora obra d’art i lloc de memòria.
Control de qualitat
El control de qualitat va ser determinant per l’eliminació de les impureses que durant segles havien transmès malalties a través de l’aigua. L’anàlisi constant de mostres va permetre teixir una xarxa higienitzada, lliure d’agents infecciosos.
Albert Edelfelt, amb un estil influenciat per l’impressionisme, representa a Louis Pasteur al seu laboratori del carrer Ulm (París). L’escena evoca la grandesa de Pasteur i del coneixement científic.
Gràcies a avenços en biociència com els de Pasteur, a finals del XIX es refutà la teoria dels miasmes com a origen de les epidèmies infeccioses i es focalitzà en els microorganismes.
Manteniment
Quadres d’eines complets com aquest permetien la correcta realització de les tasques de manteniment de les màquines i les calderes. El manteniment diari ha estat clau per al bon funcionament de la xarxa que porta l’aigua a casa nostra.
El fotògraf nord-americà Lewis W. Hine presenta amb aquesta imatge de 1921 una fusió entre la fotografia sociològica i l’art. Es tracta d’una peça fotogràfica amb voluntat documental sobre la classe obrera industrial, però amb una innegable intenció artística.
