El Patrimoni Industrial de l'Aigua: Com l'aigua d'aixeta va arribar a les nostres llars

Una mirada als testimonis d’aquella revolució tècnica i científica que ens portaria l’aigua d’aixeta a les nostres llars.

Fotografia en blanc i negre duna gran fàbrica industrial amb chimenees que emeten fum. La fàbrica està envoltada de camps oberts i hi ha muntanyes visibles al fons.
Central de SGAB de Cornellà

El desplegament de tota la infraestructura de proveïment d’aigua, de caràcter profundament transformador i revolucionari, canviaria per sempre la qualitat de vida de les persones.

Un pòster vintage de 1888 amb diverses il·lustracions de llocs de referència i escenes, incloses fonts, estàtues i edificis, disposats al voltant dun emblema central amb vores decoratives.
Cartell de l'Exposició Universal de Barcelona (1888) per Pere Joan Bonet
Una fotografia dèpoca duna sala dexposicions amb expositors ornamentats i pancartes decoratives. Diversos productes estan disposats sobre taules, envoltats delements arquitectònics complexos i senyalització de P. Cucurny Barcelona. La imatge té un to sèpia.
Exposició Universal de Barcelona. Palau de la Indústria. (1888)

 

Es tracta d’un salt qualitatiu que forma part de la Revolució Industrial. En un context d’innovació, enlairament econòmic i creixement demogràfic, però també de massificació de la població urbana.

De valor arquitectònic i enginyeril, amb el pas dels anys les infraestructures de l’aigua prenen sentit històric i valor patrimonial. “És l’expressió de l’immens esforç intel·lectual, financer i tecnològic realitzat durant el segle XIX i principis del XX” (James Douet, 2018)

De valor arquitectònic i enginyeril, amb el pas dels anys les infraestructures de l’aigua prenen sentit històric i valor patrimonial. “És l’expressió de l’immens esforç intel·lectual, financer i tecnològic realitzat durant el segle XIX i principis del XX” (James Douet, 2018)

Torre daigua alta i estreta amb teulada apuntada i arcs oberts, envoltada darbres i edificis a banda i banda. Els cotxes estan aparcats al llarg del carrer que hi porta. Cel blau amb núvols dispersos a sobre.
Torre de l'Aigua de Sabadell
Una foto en blanc i negre dun home amb gorra, dret al costat duna gran maquinària industrial en una fàbrica. Sembla que està operant o inspeccionant lequip, amb tubs i un gran volant visible al seu voltant.
Maquinista con las bombas de vapor (1920)

El dinamisme de l’època va incentivar l’aparició d’iniciatives per crear nous sistemes d’abastament d’aigua, aprofitant l’impuls propiciat pels avenços científics i tecnològics produïts durant la Revolució Industrial.

Una escena tranquil·la dun petit estany envoltat darbres i arbustos sota un cel blau clar. En primer pla hi ha una tanca amb pals metàl·lics, mentre que es poden veure cases i arbres en un vessant llunyà.
Pantà de Vallvidrera

El creixement demogràfic i la immigració cap a les grans urbs provocà un augment exponencial en la demanda. Amb innovadores aportacions de l’enginyeria hidràulica, com les modernes preses d’arc, es crearen pantans amb la suficient capacitat per proveir l’aigua de barris sencers.

Un document antic titulat Compagnie des Eaux de Barcelone, amb estatuts duna societat establerta a Lieja i aprovat per reial decret el 5 de juliol de 1867. Publicat per H. Dessain, Lieja, lany 1867.
Estatuts de la Companyia d'Aigües de Barcelona (1867)
Un document històric de Compañía de Aguas de Barcelona amb text manuscrit, segell i signatures. Inclou lletres ornamentades i formals i està lleugerament envellit amb marques a les vores.
Pòlissa de la Compañía de Aguas de Barcelona

En el cas de Barcelona, el 1867 es va constituir la Compagnie des Eaux de Barcelone a Lieja, que culminaria el projecte d’abastament des de Dosrius fent-lo arribar fins a l’Eixample barcelonina.

Una foto en blanc i negre dun llarg aqüeducte arquejat que sestén per un paisatge rural i muntanyós. Lestructura presenta múltiples arcs, amb camps i vegetació escassa a banda i banda, sota un cel clar.
Aqüeducte de Dosrius

Construït entre 1867 i 1871, l’aqüeducte de Dosrius fou la primera gran obra d’enginyeria que endegà la Compagnie  des Eaux de Barcelone per proveir d’aigua la capital catalana.

Un interior industrial vintage amb maquinària i equips mecànics grans, amb finestres ornamentades i sostres alts. Lespai està il·luminat per la llum natural que es filtra per les finestres.
Sala de màquines de vapor de la Central Besòs (1910)

La implantació industrialitzada del servei ha estat un procés altament transformador, fins al punt d’ésser conegut com la revolució de l’aigua. Un camí iniciat a finals del XIX i que s’allargaria fins la dècada de 1960 a causa de la Guerra Civil i la postguerra.

Una torre alta i ornamentada salça enmig duna vegetació exuberant i uns quants edificis més petits, amb un teló de fons de turons ondulants i un cel blau ennuvolat. Una antena alta i esvelta és visible a prop.
Torreó del Tibidabo (1905) per Josep Amargós i Samaranch (edifici) i Joan Torras Guardiola (depòsit)

El patrimoni industrial de l’aigua a Catalunya és abundant en riquesa i diversitat i es troba dispers al llarg de tot el territori. Conèixer-lo i conservar-lo ens ajuda a entendre millor la nostra història i preservar la nostra identitat.

Un viaducte alt de maó amb tres arcs sestén per la imatge sobre un cel blau brillant. El primer pla està ple de fullatge verd exuberant i plantes amb flors, amb el sol brillant a dalt.
Aqüeducte de Can Nyac

Exposicions relacionades