El Patrimoni Industrial de l'Aigua: Com l'aigua d'aixeta va arribar a les nostres llars
Una mirada als testimonis d’aquella revolució tècnica i científica que ens portaria l’aigua d’aixeta a les nostres llars.
El desplegament de tota la infraestructura de proveïment d’aigua, de caràcter profundament transformador i revolucionari, canviaria per sempre la qualitat de vida de les persones.
Es tracta d’un salt qualitatiu que forma part de la Revolució Industrial. En un context d’innovació, enlairament econòmic i creixement demogràfic, però també de massificació de la població urbana.
De valor arquitectònic i enginyeril, amb el pas dels anys les infraestructures de l’aigua prenen sentit històric i valor patrimonial. “És l’expressió de l’immens esforç intel·lectual, financer i tecnològic realitzat durant el segle XIX i principis del XX” (James Douet, 2018)
De valor arquitectònic i enginyeril, amb el pas dels anys les infraestructures de l’aigua prenen sentit històric i valor patrimonial. “És l’expressió de l’immens esforç intel·lectual, financer i tecnològic realitzat durant el segle XIX i principis del XX” (James Douet, 2018)
El dinamisme de l’època va incentivar l’aparició d’iniciatives per crear nous sistemes d’abastament d’aigua, aprofitant l’impuls propiciat pels avenços científics i tecnològics produïts durant la Revolució Industrial.
El creixement demogràfic i la immigració cap a les grans urbs provocà un augment exponencial en la demanda. Amb innovadores aportacions de l’enginyeria hidràulica, com les modernes preses d’arc, es crearen pantans amb la suficient capacitat per proveir l’aigua de barris sencers.
En el cas de Barcelona, el 1867 es va constituir la Compagnie des Eaux de Barcelone a Lieja, que culminaria el projecte d’abastament des de Dosrius fent-lo arribar fins a l’Eixample barcelonina.
Construït entre 1867 i 1871, l’aqüeducte de Dosrius fou la primera gran obra d’enginyeria que endegà la Compagnie des Eaux de Barcelone per proveir d’aigua la capital catalana.
La implantació industrialitzada del servei ha estat un procés altament transformador, fins al punt d’ésser conegut com la revolució de l’aigua. Un camí iniciat a finals del XIX i que s’allargaria fins la dècada de 1960 a causa de la Guerra Civil i la postguerra.
El patrimoni industrial de l’aigua a Catalunya és abundant en riquesa i diversitat i es troba dispers al llarg de tot el territori. Conèixer-lo i conservar-lo ens ajuda a entendre millor la nostra història i preservar la nostra identitat.
