Art i Aigua I: Abans de l’aigua d’aixeta
Un passeig per la història a través dels objectes i les obres artístiques que mostren com era la vida abans de l’arribada de l’aigua a les llars.
Els objectes exposats al Museu de les Aigües prenen vida en l’obra de grans artistes i ens parlen dels temps quan encara calia anar a trobar l’aigua fora de les cases.
La politja
Abans que l’aigua arribés a l’aixeta de les llars, calia anar-la a buscar a les fonts públiques o als pous, només habilitats en algunes cases. La politja reduia l’esforç a fer per extreure l’aigua gràcies al canvi de direcció de la força aplicada.
El pintor Santiago Rusiñol (1861-1931), partint dels usos i costums dels seus contemporanis, va ser un testimoni plàstic de la importància de l’aigua, tant per als usos pràctics quotidians, com per ambientar amb vegetació els típics patis interiors del s. XIX.
En la seva coneguda pintura El pati blau, reprodueix amb detall la politja més elemental, emprada per a pouar l’aigua.
La bomba manual
La necessitat de reduir l’esforç per obtenir aigua va comportar innovacions tècniques que facilitaren aquesta tasca, a partir d’un joc de pressions. La primera bomba data del segle III aC.
William-Adolphe Bouguereau (1825-1905), destacat pintor francès, naturalista i romàntic, ens mostra una jove, asseguda al costat d’una bomba manual, amb l’expressió de poètica timidesa pròpia de la pintura bucòlica.
Tal com evoca el títol de l’obra, el disgust de la noia es deu a que el càntir se li ha trencat, privant-la de l’anhelada aigua.
El càntir
Aquest és probablement un dels recipients d’aigua més antics que es coneixen. La seva forma primitiva ha anat evolucionant i traspassant èpoques i continents, sense perdre el seu alt grau d’eficàcia en el manteniment de l’aigua fresca.
A La recol·lecció de la malvasia, Joaquim de Miró i Argenter (1849-1914) emfatitza amb claredat l’ús del càntir com a element essencial en els treballs agrícoles fins ben entrat el segle XX.
La ferrada
La ferrada, objecte típic de les cultures de pasturatge (ovelles, cabres) i explotació de bestiar boví, és emprada com a recipient per a contenir i transportar aigua, llet i altres líquids.
El métode de transport es pot observar al cartell publicitari de Josep Morell i Macias (1899-1949) Dona amb ferrada al cap i graner de fons, on es representen diversos elements etnogràfics gallecs amb l’objectiu de fomentar el turisme.
La ferrada es mostra estable sobre del cap de la protagonista.
Fusta de rentar
La neteja de la roba domèstica obligava a anar a espais públics on la taula de rentar era un estri bàsic. La fusta facilitava la feina, al poder-se recolzar.
En aquesta fotografia pictorialista, elements gens casuals com l’expressió facial i el tronc retorçat de la dona, produeixen un fort impacte visual i sintetitzen a la perfecció la duresa i la intensitat del rentat manual de la roba.
Rentamans i gerra
Els conceptes de netedat i higiene mitjançant l’aigua pateixen una transformació fonamental a la fi de segle XIX. Un element domèstic tan comú com el rentamans, present en moltes de les estances destinades a dormitori, es perdrà amb l’arribada de l’aigua d’aixeta.
Un dormitori tan auster com colorista donarà l’oportunitat a Vincent van Gogh (1853-1890) de gairebé inventariar els elements essencials per a una habitació individual a finals del segle XIX.
El pintor incorpora el rentamans i la gerra com a mínims vitals, en la seva coneguda obra pictòrica Dormitori a Arles.
Banyera de seient
Fins ben entrat el segle XX, el bany s’utilitzava principalment amb finalitats terapèutiques. L’aparició de nous recipients prometia nous usos de l’aigua, com ara la cura i l’alleujament de dolors o, senzillament, un descans plaent.
En aquesta il·lustració de diari es representa un personatge burgès còmodament instal·lat, fumant i llegint la premsa en una banyera de seient, com a caricatura de la burgesia britànica.
El cossi
El cossi apareix a la majoria de cases. Degut a la robustesa de la seva estructura, la seva funció, aparentment simple, es va fer imprescindible en el rentat, escorreguda, transport i estesa de la roba.
Edgar Degas (1834-1917) pinta a mitjans de la dècada de 1880 una sèrie de set pastels amb un mateix motiu, el d’una dona recollint aigua amb una esponja durant la neteja personal, dins un cossi ample i poc profund.
