El color de l'aigua és Alhambra

Sumergeix-te en un recorregut per la importància de l’aigua a l’Alhambra a través de l’art.

Una pintura a laquarel·la que representa el complex del palau de l'Alhambra de Granada, Espanya, amb un teló de fons de muntanyes i un cel brillant. Les estructures de color marró vermellós estan envoltades de vegetació exuberant i un camí sinuós.
L'Alhambra des de Sant Nicolau (1886) per Henry Stainer

L’Alhambra és una de les meravelles arquitectòniques que ens llega el període andalusí a la Península Ibèrica. Erigida sobre la part alta de la ciutat de Granada, representa l’esplendor de la dinastia nassarita que la va construir. La seva relació amb l’aigua és vital per comprendre-la.

Muḥammad I Ibn al-Aḥmar va triar, l’any 1238, el turó de la Sabika per erigir la ciutat on ubicar el seu alcàsser i va construir l’Alhambra. La primera exigència seria dotar-la d’abundant aigua –provinent del riu Darro– a través de la Sèquia Reial o del Soldà.

Una vista pintoresca dun paisatge mediterrani amb edificis de terracota i vegetació exuberant en un turó, amb vistes a una ciutat extensa. En primer pla, es veu un jardí amb una font i un arbre, banyat per la suau llum del sol.
El Generalife (1898) per Santiago Rusiñol i Prats

Els descendents de Muḥammad I l’anirien transformant en la ciutat palatina, amb nous palaus i almúnies reials. La primera va ser el Generalife, per on la Sèquia Reial entra a l’Alhambra i que esdevé l’eix al voltant del qual s’organitza aquesta ciutat medieval.

Pintura dun jardí serè amb una llarga font daigua central, flanquejat per tanques verdes exuberants i flors de colors. Al fons, hi ha un gran edifici destil mediterrani, amb arbres i una posta de sol que crea un ambient tranquil.
Canal del Generalife (c. 1910) per Santiago Rusiñol i Prats

A la civilització romana se la reconeix com a la gran enginyera hidràulica per satisfer les necessitats de les ciutats; a l’andalusina li correspon el mèrit d’haver-ne ampliat l’ús tot desenvolupant la tecnologia de l’aigua.

 
Una pàgina manuscrita antiga que representa un científic medieval observant un gran astrolabi amb un teló de fons de dues estructures amb torres i xiprers. El text àrab envolta les il·lustracions detallades.
Imatge de Bayād desmaiat (s. XIII)
Un mapa vintage dibuixat a mà sobre paper envellit, amb esbossos detallats de fortificacions de terracota, edificis, carreteres i anotacions en una escriptura antiga. El mapa inclou etiquetes, diagrames i mesures, que transmeten una impressió de la planificació històrica.
Plànol de distribució de les aigües per Granada (s. XVI-XVII)

Per garantir l’aigua de reg per a l’agricultura i els jardins es va desenvolupar una xarxa ben calculada de sèquies –que salvaven les cotes de nivell i barrancs–, aljubs, safareigs, dipòsits i pous dels quals s’extreia l’aigua mitjançant sínies mogudes amb tracció animal.

Un fresc detallat en un sostre oval representa una escena elaborada amb nombroses figures, cavalls i estructures. Lobra dart està emmarcada per detalls arquitectònics ornamentats, que mostren colors vius i patrons complexos.
La Font de la Joventut (s. XIV-XV)

La pràctica de l’islam incorpora l’aigua a l’arquitectura religiosa. Així sorgeixen els banys al costat de les mesquites i les piles on fer les ablucions abans de l’oració. Als nassarites, a més, se’ls atribueix el mèrit d’incorporar l’aigua a l’arquitectura dels palaus.

La cultura nassarita va introduir l’aigua a l’arquitectura dels seus palaus per millorar el confort tèrmic dels espais habitats introduint petites sèquies, safareigs i fonts.

 
Un interior molt detallat dun palau morisc ornamentat, amb elements i patrons arquitectònics complexos. Hi ha dues figures, una asseguda i una altra dempeus prop duna columna. La llum del sol es filtra, destacant les rajoles i els arcs de colors.
Sala dels Abencerraigs (1836) per Francisco Muros Úbeda
Una pintura que representa una escena arquitectònica amb arcs ornamentats i columnes, amb un grup de persones reunides prop duna piscina reflectant. La llum del sol projecta ombres als detalls complexos de lestructura, emfatitzant la seva importància històrica i cultural.
Alhambra (1886) per Adolf Steel
Un pati tranquil amb arcs ornamentats i una piscina reflectant. La gent està asseguda i dempeus a prop dels arcs, envoltada de detalls arquitectònics complexos i llum solar esquitxada. Els coloms són a terra, contribuint a lambient tranquil.
El Tribunal de l'Alhambra (1871) per Marià Fortuny i Marsal
Una representació artística de la Font dels Lleons a la Cort dels Lleons de lAlhambra. La font presenta una conca central amb aigua que flueix sobre estàtues de lleons disposades en cercle. El fons mostra arcs ornamentats i detalls arquitectònics complexos.
La font del Pati dels Lleons (1815) per James Cavanagh Murphy
El Tribunal de l’Alhambra, Marià Fortuny, 1871, Font original: Fundació Gala-Salvador Dalí, La font del Pati dels Lleons, James Cavanagh Murphy, 1815, Font original: Col·lecció Privada
 

L’aigua, com a element decoratiu de caràcter simbòlic que permet generar imatges mentals, crea miralls amb les superfícies de fonts i estanys, o bé amb la disposició de canals i fonts, com al Pati dels Lleons.

Escena dramàtica que representa un entorn històric o mític amb una arquitectura elaborada. Les figures es troben immòbils a terra prop duna font ornamentada, mentre que daltres són a prop, amb un teló de fons darcs i parets intricades.
La matança dels Abencerraigs (1870) per Marià Fortuny i Marsal
Un serè camí de jardí ple de xiprers alts i densos condueix a una zona lluminosa i il·luminada pel sol amb estructures blanques. Lescena és tranquil·la, amb plantes en test en primer pla i la llum del sol esquitxada filtrant-se pels arbres.
Jardí del Generalife (1909) per Santiago Rusiñol i Prats

L’aigua dona vida als jardins; els de l’Alhambra van assolir el zenit de la bellesa convertint la ciutat emmurallada en un paradís per als sentits. L’arquitectura nassarita esdevé un referent mundial en haver transformat en paisatge natural els espais habitats.

Des del segle IX, mestres sufís com al-Junayd van fer servir la dita que «el color de l’aigua és el color del seu recipient» per parlar del cor del creient com a receptacle de les manifestacions d’Al·là.

Una pintura del pati de lAlhambra presenta una piscina serena que reflecteix els arcs i les parets rosades. La vegetació envolta la passarel·la i un cel blau profund contrasta amb els tons càlids de larquitectura.
Saló dels ambaixadors, Alhambra (1909) per Joaquín Sorolla y Bastida
Un pati serè presenta una llarga piscina rectangular que reflecteix els arcs i els murs circumdants. En primer pla, una petita font rodona té aigua que hi corre suaument. Els arbres alts proporcionen zones dombra als costats.
El pati de l'Alberca (1895) per Santiago Rusiñol i Prats

Així, com a conseqüència de la presència de la llum, l’aigua a l’Alhambra pren el color de la instal·lació hidràulica que la conté, el qual dona pas a una epifania divina.

En conclusió, a la capital del Regne de Granada el color de l’aigua és Alhambra.

Pintura que representa laigua que flueix entre parets de pedra a la nit. Laigua reflecteix tons de blau i verd, creant un efecte brillant sota la llum de la lluna.
L'estany blau, José Manuel Darro
Una imatge monocroma dun pont antic i cobert en una zona boscosa. El pont té una superfície resistent a la intempèrie i coberta de molsa, amb arbres ermes i branques embullades que lenvolten, projectant ombres intricades al terra de sota.
Canaló (2022)

L’Alhambra va més enllà de Granada i ha influenciat arquitectes com Antoni Gaudí. En algunes de les seves obres s’observa una notable similitud amb certs elements presents al Palau dels Lleons de l’Alhambra.

Imatge en blanc i negre dun edifici magnífic i ornamentat amb una arquitectura detallada, vist a través dun marc arquejat. Palmeres i vegetació exuberant envolten una font en primer pla, creant un ambient serè.
Arc de la cascada de la Casa Vicens (1883-1885) per Antoni Gaudí i Cornet

És el cas de la Casa Vicens on l’arquitecte català va projectar la cascada del jardí conjugant arquitectura i aigua per crear espais confortables. La Cascada Gaudí forma part del jardí del Museu de les Aigües.

A laire lliure hi ha una gran escultura de maó que sassembla a un pont. Presenta arcs i torres rectangulars, envoltades darbres i vegetació. El cel és clar i brillant, potenciant els tons terrosos de lestructura.
Arc de la cascada de la Casa Vicens (Reconstrucció) Antoni Gaudí i Cornet (1883-1885), 2019